El jo esclatat

Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948). Escriptor català en llengua castellana, va estudiar Dret i Periodisme. El 1968 va començar com a redactor a les revistes Fotogramas i Destino. Autor d’una àmplia obra narrativa traduïda a trenta-nou idiomes i de la qual cal destacar títols com Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Hijos sin hijos (1993), Bartleby y compañía (2000), El mal de Montano (2002), Doctor Pasavento (2005), Exploradores del abismo (2007), Dublinesca (2010), Aire de Dylan (2012) o Kassel no invita a la lógica (2014).

Ell mateix afirma que escriu ficció des d’un espai que solen ocupar els assagistes: amb un jo literari visible. Allò que s’escenifica a qualsevol dels seus llibres no és exactament una trama, o una sèrie d’idees, sinó ell mateix tramant, pensant o escrivint sota l’avatar d’un narrador. 

També ha publicat diversos llibres d’assaig: El viajero más lento (1992), El traje de los domingos (1995), Para acabar con los números redondos (1997), Desde la ciudad nerviosa (2000), Aunque no entendamos nada (2003) o El viento ligero en Parma (2004). Aquests volums recullen la concepció literària de l’autor, les seves inquietuds vitals i l’observació del món que aboca, també, als textos de ficció. Dietario voluble (2008) suposa la fusió entre els dos plans literaris. Montevideo és la seva darrera novel·la, una ficció veritable. I si la vida és el que ens passa per tenir literatura?