L’últim dia del MOT ha començat de bon matí amb el Ver-MOT al safareig públic de Santa Eugènia. Allà, Toni Sala, Francesc Serés, Joan Todó i Montserrat Serra han parlat sobre fronteres a la conversa ‘Veus i silencis transiten territoris fronterers’. «El paisatge a totes les ciutats s’ha fet global. En canvi, escriure sobre la perifèria és escriure sobre un paisatge que no s’assembla a cap altre», explicava Francesc Serés. El paisatge de la perifèria també ha atret a Toni Sala com a objecte literari. Per Sala, «a banda i banda de la frontera hi ha un mirall. Són dos miralls que es miren l’un a l’altre». A mesura que avançava el Ver-MOT, s’anava posant de manifest les febleses i fortaleses dels pobles fronterers. Joan Todó ho resumia de la següent manera: «Per ser lliure i fer el que vulguis has d’anar a ciutat. Als pobles tothom et coneix i et vigila».
A la tarda, de nou a la Biblioteca Carles Rahola, Eva Baltasar, Gabi Martínez i Montserrat Serra pujaven dalt l’escenari per protagonitzar la conversa ‘A pasturar’. Baltasar i Martínez són dos escriptors que en un moment donat van deixar la vida a la ciutat per anar al camp a viure en una masia aïllada sense llum ni aigua corrent i així ho han explicat a les seves obres. Per Gabi Martínez, «a partir d’animals es pot explicar les estructures político-empresarials d’un país i com es relaciona el món». Per la seva banda, Eva Baltasar explica com anar al camp li va servir per desaprendre tot el que tenia com a habitual a la seva vida urbana: «La legislació és la mateixa per a tothom. Després, però, hi ha la moralitat pròpia de cada poble i cada casa. Les lleis que funcionen a un poble no són les mateixes que a un altre».
L’última conversa del festival MOT l’han protagonitzat Paolo Cognetti i el periodista David Guzman, sota el títol ‘Muntanyes regalades’. Quan tenia 30 anys, Cognetti va decidir marxar de la ciutat per anar-se’n a viure a les muntanyes i aquesta vida muntanyenca l’ha plasmat als seus llibres. «A les muntanyes hi he trobat l’últim testimoni d’una cultura profundíssima del territori que s’està perdent a marxes forçades», explica Paolo Cognetti al públic del MOT. Cognetti també es lamenta de la poca presència de les muntanyes en la literatura italiana: «La literatura italiana és molt urbana. Itàlia és una gran constel·lació de ciutats. La natura no existeix per a nosaltres».