El VerMOT ha donat el tret de sortida al cap de setmana i al darrer dia del festival. Josep Maria Argemí, Jordi Lara i Cristina Garcia Molina han conversat amb la periodista Mercè Sibina sobre l’estranyament, l’eix que travessa els seus llibres.
En Garcia Molina el veiem en el potencial de llocs tan quotidians com l’escola o la casa. “Si un dia tot això que percebo com estrany es torna familiar, el motor de la meva escriptura s’haurà acabat”, ha dit. En “Viatge al fons del jardí”, de Josep Maria Argemí, la trobem en la sensació que la Barcelona transformada i engolida per la natura produeix al protagonista, que s’ha escapat d’un psiquiàtric.
La natura també és present a “El gat i les estrelles”, de Jordi Lara, com a paradís. De fet, Lara ha compartit una metàfora preciosa: “un dels paradisos on sempre volem tornar és el jardí adobat de la infància, i una de les maneres de mantenir-la viva és escrivint llibres”.
A la tarda, Adrià Targa i Lluís Calvo ens han fet viatjar a través de la poesia. “Arnau” i “Cor pirinenc” eren els llibres de partida, i tots dos proposen una relectura de la tradició poètica catalana. En el primer, hi ha una reinterpretació del comte Arnau, un mite emblemàtic de la catalanitat; i en el segon, de les veus que han travessat els Pirineus.
Eva Vàzquez, la comissària del festival, els ha preguntat sobre com es relacionaven amb el mapa de la tradició literària. Calvo ha estat el primer respondre: “la tradició l’hem de llegir des del nostre present i dialogar-hi”, però sobretot hem de triar com la viatgem. Ho podem fer des de l’òptica de Baudelaire a “L’Invitation au voyage”, on a París tot és bo, honest i tranquil, és a dir, des de la idealització. O bé podem viatjar amb esperit d’aventura, el que Walter Benjamin anomenava “la destrucció de l’aura per la sensació del xoc”. Aquest xoc i tensió es materialitzen en la veu del narrador i la figura de l’antiheroi de tots dos llibres.
Però què és un heroi, avui en dia?, ha preguntat Vàzquez. Odisseu avui el podríem llegir com un heroi. Targa ha estat ràpid: “El més bonic de l’Odissea és que tot el que passa és mentida. Odisseu no pot parar de mentir, sap que gràcies a la seva narrativa aconseguirà que els feacis li paguin el vaixell per tornar a casa”. L’Odissea és l’autèntic viatge en el llenguatge, ha reafirmat, fent referència al títol que encapçalava la seva conversa.
Tant ell com Calvo han fet valdre l’imperatiu de capgirar la figura de l’heroi de l’èpica per l’antiheroi, fet amb el qual els ha ajudat la figura del narrador distant en els seus poemes. Un narrador que és proper al protagonista, però fins al punt de l’excés de confiança i inclús la burla.
Per acabar, els escriptors han parlat de com la forma i la mètrica de la poesia condicionen el contingut i el ritme del vers. “A ‘Arnau’”, ha explicat Targa, “quan em poso a imitar Puixkin, la mètrica em demana accelerar la narració, i quan em poso a emular Dante afloren els diàlegs, perquè la forma m’ho demana”.
I de la poesia hem tornat a la prosa per tancar el viatge literari del festival amb Jean Echenoz, autor del llibre ‘Me’n vaig’, que dona títol a l’edició del MOT d’enguany.
Com és que en tots els seus llibres hi ha viatges? Escriu com a substitut de viatjar?, li ha preguntat la seva traductora, Anna Casassas. Echenoz ha admès que necessita moviment per tal que la trama avanci i que sovint preferim anomenar i reinventar els llocs als quals no podem accedir. Per exemple, quan vaig escriure sobre Malàsia, ha dit, primer la vaig estudiar: “la geografia, la població… I vaig construir una Malàsia de cartró pedra. Però, al cap i a la fi, literàriament, interessa que sigui així, perquè permet crear un lloc a mida de la ficció”.
La moderadora de la conversa ha esmentat dos trets característics de l’escriptura d’Echenoz: els jocs que l’autor francès fa amb el temps, estirant-lo i contraient-lo com si fos un xiclet; i també les descripcions minucioses i amanides amb tecnicismes. “Les fa per demostrar que el món és dicible?”, li ha preguntat.
Respecte a la qüestió temporal, Echenoz ha confessat que juga per no avorrir-se mentre escriu: “ho faig per sacsejar el lector i sacsejar-me a mi”, a més, el francès té molts temps verbals i cal explotar-los a l’hora de donar ritme a la narració.
Pel que fa a les descripcions, segons Echenoz “és indispensable que el paisatge produeixi una reflexió sobre la seva naturalesa diferent i ingrata”. L’ús dels tecnicismes es deu, ha explicat, a la seva connotació poètica. “Tinc la sensació que hi ha una dimensió retòrica en el discurs científic i també una estranyesa, que causa un efecte difícil d’assolir només amb la prosa”.
Casassas ha deixat traspuar els reptes de traduir un autor de la seva talla i el gust que suposa llegir-lo: per la mirada cinematogràfica en l’escriptura, per la infinitat de coses que aprèn llegint-lo i per la riquesa dels jocs temporals i lingüístics que planteja.
I així hem posat punt final al festival, amb la conversa ‘Anar-se’n’. Després d’escoltar-les totes, i explorar les múltiples accepcions del verb viatjar, els lectors tornen a casa amb la sensació d’haver eixamplat un món i un mot que accionen diàriament: el de desplaçar-se, moure’s, viatjar.
Podeu recuperar les converses de la jornada a l’enllaç a continuació.
Vídeos realitzats per Leeksonfilms Produccions SL
#MOT2026