Saray Encinoso i Marc Colell ens han fet viatjar a l’Argentina amb la primera conversa de la tarda, titulada ‘La invenció dels llocs’. L’autora d”El año que no viajé a Buenos Aires” ens hi ha portat des de la imaginació, fent un viatge sense avió, sense equipatge i sense bitllet. I el de “Las crines” ens hi ha fet arribar a través de la vivència de cinc a la Pampa.
“Més que una guia turística”, ha dit la moderadora Gemma Busquets del llibre d’Encinoso, “és una reflexió sobre què significa viatjar avui en un món que és un selfie en si mateix”. I és que al llibre és una declaració i un acte de valentia: què significa haver estat o no en un lloc? Encinoso ha explicat que els viatges comencen sempre molt abans d’agafar un avió o pensar un itinerari: la llavor primera és quan t’interesses per un lloc; així com ho va fer el seu pare per l’Argentina, que va començar inundant-se de la seva música per acabar-se endinsant en la seva història. Però l’autora també ha lamentat que avui dia hi ha poca gent que viatgi en el sentit estricte de viatjar. Tot està tan planificat que estem perdent la imaginació, el fet de deixar-nos sorprendre pels llocs que visitem i d’estar-hi presents.
Pel que fa a habitar els llocs, Colell ha dit: “els paisatges condicionen les vides de les persones i els vincles que s’hi creen”. A “Las crines” s’hi veu un canvi de paradigma en la concepció de les distàncies, ja que els pobles de l’Argentina sovint queden a molts quilòmetres els uns dels altres. I d’altra banda, a l’hora d’emprendre un viatge només es preocupen de l’essencial: tenir un cotxe, benzina i la cartera.
Colell partia de l’experiència per escriure “Las crines”, i el llibre era una forma de quedar-s’hi. Ha reivindicat el record com a forma potentíssima d’invenció a l’hora de crear i la necessitat de desentrenar la mirada a l’hora de viatjar: “no hem de caure en el risc d’esperar trobar allò que hem anat a buscar en un viatge”. I aquest exercici també cal fer-lo extensible al llenguatge: la literatura ha de conservar l’embadaliment en l’escriptura a través de la desautomatització i la insinuació, més que en el mostrar sense fissures.
La jornada ha continuat amb ‘Sales d’espera’, en què Mar Camps ha partit del llibre “Hotel desconegut”, d’Eimear McBride, per estirar el fil de la conversa. “Sovint esperem que el viatge tingui un ritme frenètic i passin coses fascinants, però els viatges també tenen moments de pausa i de temps morts”, ha dit la moderadora per introduir l’obra.
De fet, els temps morts van ser la motivació d’aquest llibre, i també el fet de narrar l’experiència de viure en un lloc completament manca d’identitat. “Hotel desconegut” és una novel·la antiviatgera. La protagonista visita molts llocs, però mai comparteix les seves impressions ni abandona l’habitació d’hotel. La seva actitud és de fugida, d’ella mateixa i del que l’envolta.
La recerca del distanciament travessa el llibre. Ho veiem en els amants de la protagonista, en qui busca el sexe i no l’amor, del qual també fuig; ho veiem en la manca de compromís en els llocs que visita, tots són espais de pas. De fet, es pot establir un paral·lelisme gens atzarós entre els hotels i els amants, que contrasta amb la idea de casa i amor, com bé ha observat Camps. “Els amants són tots diferents, però alhora indistingibles, igual que les habitacions d’hotel en què s’està la protagonista. Per contra, la idea d’amor s’assemblaria més a l’arrelament i l’estabilitat d’una casa.” D’altra banda, els pensaments de la protagonista també són un lloc d’on el lector és foragitat tot sovint. Aquesta voluntat de distància queda plasmada en l’escriptura: “tota l’estona el llenguatge treballa en contra del lector, com si no volgués que aquest s’embarqués en el viatge que emprèn la protagonista”, ha confirmat McBride.
Demà serà l’últim dia de converses del festival. Començarem amb el VerMOT al Foment, sota el lema ‘L’estranyesa quotidiana’, i la tarda continuarà amb ‘El viatge és el llenguatge’, que transitarà els versos d’Adrià Targa i Lluís Calvo, i posarem punt i final al MOT amb l’autor que li ha donat nom, Jean Echenoz i el seu llibre “Me’n vaig”.
Podeu tornar a escoltar les converses a les gravacions que us adjuntem tot seguit.
Vídeos realitzats per Leeksonfilms Produccions SL
#MOT2026