El MOT tanca la seva 10a edició amb tres converses sobre el jo exterior, la identitat i la dicotomia jo-nosaltres

Avui ha acabat el darrer dia del Festival MOT d’aquest 2024 després de tres converses sobre el jo exterior, la identitat i la dicotomia jo-nosaltres.

La jornada ha arrencat aquest migdia al parc de la Guingueta de Fontajau, que ha acollit el Ver-MOT de Girona, amb la conversa “El jo-ull”. L’espai s’ha omplert en un dia assolellat que ha arrencat amb una lectura de fragments per part dels tres autors participants. Adrià Pujol, Vicenç Altaió i Blanca Llum Vidal, moderats per l’escriptor Sebastià Portell, han parlat, entre altres aspectes, sobre la literatura com a via d’observació i com a presa de partit i la relació entre ‘jo’ i escriptura.

La primera persona a intervenir ha estat Vicenç Altaió, qui ha explicat que “no totes les observacions són iguals, cadascú en tria un de diferent. La literatura, més que una experiència, que també ho és, és una deconstrucció de la realitat, un llibre obert en el qual cadascú expressa el punt de vista propi a través del mètode i no del subjecte inflat i narcisista”. 

Després, Adrià Pujol ha destacat: “Si us hi fixeu és impossible mirar i escriure alhora. Partint d’aquesta base, l’escriptura no és una manera de mirar sinó una manera de modificar allò que hi ha enfora segons el gust i gaudi de l’autor. Sona pedant però és així: vull que allò que descric sigui com jo crec que és”.

Per la seva banda, Blanca Llum Vidal ha exposat que “descriure m’interessa i això té un impacte directe en l’escriure. Mirar significa prendre partit i situar-te en el món d’una manera o d’una altra. Som molt més allò que llegim que no allò que escrivim”.

Quant a la relació entre els ‘jo’ de l’autor i els llibres que escriuen, Vildal ha considerat que “el jo literari, ja sigui escrivint d’una manera directa o no, es multiplica en diversos ‘jo’. No existeix un ‘jo’ sense un tu, ni una existència sense la relació amb l’altre”. 

Pujol, en la mateixa línia, ha dit: “M’apunto a l’escola dels mil ‘jo’. Els ‘jo’ els vas cremant o deixant anar a còpia de petites de menstruacions literàries. Aquí fas l’assaig, aquí la novel·la de ficció, en què també hi ha el jo”, ha explicat. 

Altaió, per contra, ha exposat que “més que el ‘jo’ líri,c el que més compta és el ‘jo’ col·lectiu. L’escriptura és un sentir que pertanys en una comunitat de llenguatge i que cadascun dels seus elements aporta un punt de vista clarament diferenciat”.

A la tarda, la primera conversa, sota el títol “El jo al dia”, ha consistit en un debat entre Júlia Bacardit i Jordi Puntí, que ha estat moderat pel filòleg Álvaro Muñoz Hernández. La conversa ha reflexionat sobre l’escriptura del jo i la manera de presentar-lo en les obres literàries. 

Muñoz ha encetat la conversa presentant la trajectòria dels autors i allò que els apropa: “Sembla que siguin perfils contraris però els uneix l’empenta que el ‘jo’ deixa en les seves respectives obres”. També ha introduït els primers temes. Es pensa en els altres quan s’escriu? En un món impersonal, com s’utilitza el jo? Com heu trobat el vostre jo? Quina relació s’estableix entre lector i escriptor en la literatura del jo?

En el cas de Bacardit, l’autora ha destacat que “la línia entre autor i personatge és molt primària, l’equívoc és molt fàcil. Si et poses a llegir amb la confiança inicial que tens amb l’escriptor et deixes enganyar i és fàcil confondre personatge amb narrador i aquest amb autor, és un joc de màscares”.

Per la seva banda, Jordi Puntí ha ressaltat que “el que realment marca la diferència entre si el jo t’interpel·la o no és l’estil i la manera d’explicar les coses. La vida més avorrida ben explicada pot ser apassionant i cal un treball estilístic que, quan parles de tu mateix, encara ha de ser més important”.

En la segona conversa de la jornada, “Del jo al nosaltres”, Éric Vuillard ha parlat amb la moderadora Anna Guitart sobre la realitat i la ficció, el jo i el vosaltres, i allò que la història mostra i també el que aquesta amaga. 

Guitart ha iniciat la conversa deixant clar el paper del convidat d’avui. “Començarem de manera força directa perquè em sembla que no fa falta presentar Éric Vuillard. De fet, si no estigués a l’escenari jo mateixa estaria a les butaques de baix”, ha dit.

La conversa ha ofert una bona dosi de Vuillard, qui ha explicat la seva visió de l’escriptura, amb qüestions com l’autocensura, el poder de la literatura com a contrapoder davant del poder, o de la subjectivitat del jo. Ho ha fet en una sala plena de gom a gom que ha estat un tancament merescut per als 10 anys del Festival MOT.

Sobre l’ús del jo, Vuillard ha destacat que “tota escriptura comporta allunyar-se, reinterpretar, revisar, i implica que mai estem segurs de ser fidels a la realitat. Per això no esborro el ‘jo’, per no eliminar les empremtes de la meva presència. Prefereixo deixar les traces que mostren una subjectivitat que és incompleta”.

Respecte dels altres temes plantejats, l’autor ha remarcat la fprça de l’escriptura. “Una de les fites de la literatura és desfer el poder, ser un contrapoder. El poder fàctic sempre pensa, quan l’acusen, que no hi ha prou proves. Però l’escriptura sempre ens porta cap a altres bandes, quan reescrius la realitat agafa altres significats”, ha ressaltat. 

També ha fet referència a l’autocensura o a l’evitar el ‘jo’ pel ‘nosaltres’: “Quan escrivim ens sembla que podríem fer-ho sobre el que volguessim. Una pàgina en blanc a priori és una forma de llibertat enorme. Però en el fons no estem del tot sols, quan escrivim mai ho fem per nosaltres mateixos sinó per als altres”.

El Festival MOT 2024 acaba aquí. Moltes gràcies a tots els autors/es per haver vingut i un agraïment especial al públic, sense el quan el festival no seria possible.

Ens veiem l’any vinent!

Us deixem amb un petit tast de les últimes converses del MOT d’aquest any.

Fotos: MartiAlbesa

Vídeos: Leeksonfilms

#MOT2024