Rosa Montero

(Madrid, 1951). És escriptora i periodista. Des del 1970 va col·laborar amb diversos mitjans informatius (Fotogramas, Pueblo, Posible, Hermano Lobo) i des del 1977 treballa per al diari El País, en què va ser redactora-cap del suplement dominical el 1980-1981.

El 1978 va guanyar el Premi Món d’entrevistes, el 1980 el Premi Nacional de Periodisme Literari, i el 2005 el Premi de l’Associació de la Premsa de Madrid a tota una vida professional, entre altres guardons professionals.

Les seves últimes novel·les són: Lágrimas en la lluvia (2011), La ridícula idea de no volver a verte (2013), El peso del corazón (2015), La carne (2016), Los tiempos del odio (2018), La buena suerte (2020) y El peligro de estar cuerda (2022). Els seus llibres estan traduïts a més de vint llengües.

El 2017 va ser guardonada amb el Premi Nacional de les Lletres i amb el Premio a la Trayectoria Profesional, concedit pel Club Internacional de Prensa i el Premio Internacional de Periodismo Manuel Alcántara, Universitat de Màlaga.

És Doctora Honoris Causa per la Universitat de Puerto Rico. El 2018 va ser nomenada Professora Honorària del Departament Acadèmic d’Humanitats de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.

Al febrer de 2019 es crea l’Aula Rosa Montero a la Facultat de Periodisme de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (Alacant). És membre d’honor de la Universitat de Màlaga.