Ver-MOT: Vindrà la mort

(Madrid, 1970). És periodista i escriptor. Actualment, és coordinador de continguts del portal El Temps de les Arts, ha fet diversos treballs relacionats amb la comunicació cultural, en campanyes per a Obrint Pas o Feliu Ventura, i ha estat col·laborador en diverses etapes del diari El País. També ha estat coordinador de la capitalitat cultural valenciana de Sagunt i Potries. Així mateix, ha estat guionista de televisió a sèries com “Autoindefinits”, “Evolució” i “Socarrats”.

Com a novel·lista, té fins ara set novel·les publicades: Si no ho dic rebente (Editorial Moll, 2005), Premi Vila de Lloseta; Els neons de Sodoma (Tres i Quatre, 2008), Premi Andròmina dels Octubre; Vides desafinades (Edicions 62,2011), Premi Joanot Martorell i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians; El meu nom no és Irina (Andana, 2013), Premi Samaruc, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i Premi Generalitat Valenciana al llibre juvenil millor editat; Dos metres quadrats i sang jove (Crims.cat, 2014), i Les quatre vides de l’oncle Antoine, Premi Pin i Soler de Tarragona i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. La seva darrera novel·la és Ja estem morts, amor (Angle Editorial 2021), finalista dels premis Finestres i Llibreter.

(Cassà de la Selva, 1977). És mestre i escriptor. Autor de cinc novel·les i d’un grapat de contes i articles publicats a diferents mitjans. El 2010 va debutar en el camp de la novel·la amb Manual de supervivència, que li va valer el premi que convocava la desapareguda Editorial Montflorit. El 2019 Lèmmings va obtenir el guardó a millor novel·la negra escrita en català i va ser traduïda al castellà.

La seva obra explora no-llocs —polígons, urbanitzacions desballestades, bars llardosos— i se centra en la confrontació dels personatges amb el seu entorn. Si bé es parla d’ell com un autor de novel·la negra, els seus llibres defugen la majoria de convencions del gènere. Una de les seves obsessions és retratar els qui habiten els marges fugint dels tòpics i dels llocs comuns. A banda de la producció pròpia, ha traduït al català obres d’autors com H. P. Lovecraft i Richard Matheson.

(El Prat de Llobregat, 1963). És autora de quinze novel·les i nombrosos relats i columnes de premsa. Però també té experiència com a àrbitre de bàsquet, empaquetadora de plastilina, traductora de cartes d’amor. I com estrangera, ja que va viure durant trenta anys a Alemanya, on es va dedicar a l’ensenyament i la investigació, fins que va decidir abandonar l’activitat acadèmica per dedicar-se a escriure. 

Dins del gènere negre ha creat tres sèries de novel·les. La protagonitzada per la comissària Cornelia Weber-Tejedor, que es desenvolupa a Frankfurt i va ser un gran èxit a Alemanya. La Trilogia de los años oscuros, escrita a quatre mans amb Sabine Hofmann. I una trilogia protagonitzada per una peculiar família de detectius, que va arrencar amb Un asunto demasiado familiar (2019), va continuar amb Los buenos hijos (2021) i acabarà en una nova publicació enguany. Altres obres són la novel·la històrica El pintor de Flandes (2006),  La detective miope (2010), Miss Fifty (2015), Pensión Leonardo (2015) i La luna en las minas (2017), on conjuga novel·la històrica i gènere fantàstic. La seva darrera novel·la és Lejos (2022).

(Barcelona, 1960). És periodista, escriptor i guionista. Ha publicat tota mena de llibres, alguns traduïts a diversos idiomes. Ha guanyat el Just Manel Casero i Roc Boronat de narrativa, Amat Piniella, Nèstor Luján, Ferran Canyameres i Sant Joan BBVA de novel·la, La Piga de novel·la eròtica, Ernest Udina de periodisme, Columna jove i Ramon Muntaner de novel·la juvenil i Ciutat de Tarragona, Marià Manent, Cadaqués a Rosa Leveroni i Jocs Florals de Barcelona de poesia, entre altres. La novel·la Tros ha estat portada al cinema per Pau Calpe, amb Pep Cruz i Roger Casamajor.