Que no ens guanyi la por

(Barcelona, 1970). És escriptora i activista per la pau. Dirigeix el centre de
creació i investigació www.campuslolita.com. Llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona i amb un postgrau en lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, té una gran trajectòria literària.

Publica en català i en castellà, i la seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes, ha estat portada al cinema i al teatre, i ha rebut premis de prestigi. Destaca sobretot per la seva versatilitat, aconseguint acostar-se als adults, amb obres com a Hecho a México (2007) o Japón escrito (2009); als adolescents, amb M (2006) o Negra nit (2006); i també als més petits, amb llibres com El zoo de Lolita (2004) o Tens set dies! (2007) .

(Prats de Lluçanès, 1977). És escriptor, autor de Restos del fulgor nocturno (2021), La majordoma (2020), El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (2020. Premio nacional de literatura dramàtica 2022 / XLV Premi Born), L’habitació blanca (2020), Temps salvatge (2017. XXII Premio Max), Olvidémonos de ser turistas (2017), Cúbit (2016), La travessia (2015. Premi XLV Nit de les lletres catalanes), Obac (2014), Estripar la terra (2013). Premio Autor exprés), Fum (2012), Nerium Park (2012. Premi Jaume Vidal i Alcover), El principi d’Arquimedes (2011. XXXVI Premi Born), Gang Bang (2010. Projecte T6 Teatre Nacional de Catalunya), La dona que perdia tots els avions (2009. XXXIV Premi Born 2009) i adaptacions com Reis del món (2023), Els homes i els dies (2022), L’amic retrobat (2019) o Neus Català (2015), entre d’altres. Les seves obres han estat traduïdes a una vintena de llengües i se n’han fet més d’un centenar de produccions a tot el món. 

(Terrassa, 1990). És periodista especialitzada en literatura i arts escèniques. Llicenciada en  Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Periodisme  Cultural a la Universitat Pompeu Fabra. Des del 2015 treballa com a periodista de la secció de Cultura del diari Ara, i en concret està especialitzada en arts escèniques i en literatura. El 2019 va iniciar, juntament amb el periodista Albert Llimós, una investigació periodística sobre abusos i assetjament a les arts escèniques. Com a resultat d’aquella investigació han publicat diversos
reportatges, entre els quals hi ha el que va destapar els casos d’abús de poder i assetjament a l’Institut del Teatre i els abusos sexuals a l’Aula de Teatre de Lleida, del qual la cineasta Isabel Coixet ha fet el documental El sostre groc (2022).