Ens enganyen

(Buenos Aires, 1977). És escriptora i viu al camp, a França, des del 2007. La seva obra ha estat traduïda a més de quinze idiomes. La seva primera novel·la, Matate, amor (2012), va ser traduïda a l’anglès, va integrar la short list del Premi República de la Consciència 2018, va ser nominada al Primer Premi del Llibre a l’EIBF 2017 i a millor llibre estranger traduït en la seva versió alemanya el 2019, i va ser finalista de la BTBA 2020.

La seva quarta novel·la, Degenerado, va ser publicada per Anagrama el 2019. El 2021 va escriure Desertar, un llibre de conversa sobre traducció i deserció de la llengua materna, juntament amb Mikaël Gómez Guthart. Aquest 2023 es publicarà El ruido de una época, que és un llibre de reflexions sobre l’escriptura editada per Marciana. El 2024 s’estrenarà una òpera de la seva autoria al Teatro Colón, a l’Argentina. Les seves novel·les han estat adaptades al teatre a diversos països i Matate, amor serà portada al cinema. Estarà produïda per Martin Scorsese, protagonitzada per Jennifer Lawrence i dirigida per Lynne Ramsay el 2024.

(Paris, 1942). És escriptora de la generació de la guerra d’Algèria. Als anys seixanta i setanta va ser activista política i sindical. Va ensenyar història econòmica contemporània a la Universitat de Vincennes – Saint Denis. Com a novel·lista tardana, les seves novel·les són el producte d’aquestes experiències. La seva penúltima novel·la, Racket, narra la presa de control de l’economia francesa per part dels Estats Units, i l’última, Marsella 73, tracta d’una onada de terrorisme racista contra els migrants algerians oblidada a Marsella el 1973, que ressona amb força en l’actualitat francesa.

(Sevilla, 1974). És un escriptor espanyol de novel·la i novel·la juvenil, cómic, assaig i obres de teatre (Adiós muchachos, 1998). Col·laborador habitual a eldiario.es, la seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes i portada al cinema en tres ocasions.

Ha publicat a Seix Barral les novel·les ¡Otra maldita novela sobre la guerra civil! (2007), El vano ayer (2004. Premis Ull Crític, Ròmul Gallecs i Andalusia de la Crítica); El país del miedo (2008. Premi Fundació J. M. Lara), La mano invisible (2011), La habitación oscura (2013), Feliz final (2018) i Lugar seguro (2022. Premi Biblioteca Breu 2022), així com el llibre de relats Tiza roja (2022). 

(Molins de Rei, 1982). És periodista, escriptora i traductora. Ha publicat tres poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013), guanyador del Premi Martí Dot 2012; Ancoratge (Terrícola, 2016), i Vermell de Rússia (Labreu, 2020), i els contes “La comuna de París” al volum Cremen cels (LaBreu Edicions, 2017) amb Martí Sales i Antònia Vicens, i “Sort del casc” a Contes per al confinament (Males Herbes, 2020). Ha traduït, entre d’altres, Emily Dickinson, Albert Camus, Sandra Cisneros, Maggie Nelson, John Ashbery, Martha Nussbaum, Joana Russ i Lauren Groff.

Col·labora com a periodista literària a Icat, a la Xarxa de Televisions Locals i al diari Ara, entre d’altres, i és la codirectora de l’Escola Bloom, on imparteix els seminaris de prosa i lectura i creació poètica.