Com es dibuixa la por?

(Saragossa 1952). És un assagista, novel·lista, crític de còmic i guionista de còmics i televisió aragonès. Ha escrit assajos com Sobre literatura potencial (1987), Comicsarías (1987), La España del tebeo (2001, 2022), Tintín y el loto rosa (2007) o La paradoja del libertino (2008), La narración figurativa (2022).

És autor d’àlbums d’historietes com Desfase (1986), Detective (1991), Amores locos (2005), El brillo del gato negro (2008), El arte de volar (2009), El paso del tiempo (2011), Yo, asesino (2014), El ala rota (2016), El perdón y la furia (2017), Cuerpos del delito (2017), Yo, loco (2018), Yo, mentiroso (2020) i de sèries fotogràfiques recollides a El elefante rubio (2007) o Vida salvaje (2008). Com a escriptor de ficció ha publicat El filo de la luna (1993), Cuerpos entretejidos (1996), La memoria de la nieve (2002) i Maravilla en el país de las Alicias (2010). Les seves obres estan traduïdes en disset idiomes.

(José Antonio Godoy Cazorla) (Madrid, 1963) És historietista i il·lustrador. Estudia a l’Escola D’Arts i Oficis de Madrid i comença a publicar els primers treballs d’historieta a la revista Madriz a mitjans dels anys vuitanta. Ha col·laborat com a il·lustrador en premsa als suplements dels diaris El País, El Mundo i ABC i ha realitzat treballs publicitaris i col·laborat durant els darrers anys com a il·lustrador en diverses publicacions, entre elles Rolling Stone, Revista 40, Fhm. Com a historietista ha col·laborat a Madriz, Medios Revueltos, Metal Hurlant, Totem, L’Ull Clínic, Nosaltres Som els Morts i Exit Express. És autor, bé en solitari o en col·laboració amb guionistes com Mique Beltrán, Ramón d’Espanya, Felipe Hernández Cava i Antonio Altarriba, de llibres d’historieta com La isla de los perros (1986), Livingston contra Fumake (1987), Voraz (1991), El amor duele (1997), 4 botas (2002), Bob Deler (2008), La protectora (2011), Yo, asesino (2014), El perdón y la furia (2016), Yo, loco (2018) i Yo, mentiroso (2020).

(Bilbao, 1975). És crítica cultural, comissària d’exposicions i docent. Com a crítica desenvolupa la seva trajectòria als diaris La Vanguardia i El Mundo, així com a Ràdio Nacional d’Espanya (Radio 3 i RNE 1). Ha comissariat una trentena d’exposicions al voltant de la cultura popular, l’outsider art i l’art contemporani. Va ser la comissària del Pavelló Català a la Biennal de Venècia del 2017. És directora del màster d’Il·lustració i Còmic d’Elisava – Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona, i professora d’art contemporani a la Facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. La pràctica de Mery Cuesta en l’àmbit del còmic com a teòrica, docent i autora se centra en la fusió entre el llenguatge gràfic i la crítica cultural. Els seus últims assajos són La rue del Percebe de la cultura i la boira de la cultura digital (Consonni) i Humor absurd (Astiberri).