Comissària del MOT 2021
És historiadora de l’art. Des dels seus inicis s’ha interessat per les connexions que es generen des d’una actitud creativa i ha col·laborat amb persones vinculades a múltiples disciplines i problemàtiques socials, amb projectes com Relectures (1996-2001), Cegueses (1997), Una cambra pròpia (1999) o Qui sóc? (2000). S’endinsa en el món de l’art des d’una relació constant amb la literatura i les arts visuals, amb exposicions, publicacions i investigacions en què parteix d’indicis i relacions obertes.
Aquesta reflexió interdisciplinària es reflecteix per primera vegada en un article de 1986 (Punt Diari), “L’art i la literatura, dues vies estretament interrelacionades” i en els llibres publicats, com ara Citando a Calvino (1993), Josep Uclés… Com un cos anònim de veus (2000), A. Mateu: la mirada de l’espai interior (2005), Les Amèlies d’Amèlia Riera (2014) o Cartes a la tardor de la vida. Mela Muter i Rainer Maria Rilke (2018), però també especialment en projectes com La lectura com a migració d’imatges (1997-1998). Des de l’any 1987, alterna els projectes propis amb la direcció d’art a la Fundació Espais, Galeria Salvador Riera-Dau al Set, Museu d’Art de Girona i Fundació Vila Casas.
Crear.
Un collage que creix
amb les paraules
Després que la pandèmia obligués a cancel·lar el MOT 2020 a les portes de celebrar-lo, el MOT 2021 en recull el testimoni i recupera el programa previst per a la primavera de 2020. La comissària el descriu amb les següents paraules:
“Què ens configura? Una xarxa de connexions, els fragments que podem extreure d’una imatge que creix amb les paraules, amb les històries viscudes i ampliades per cadascun de nosaltres. Tan sols som un collage de diverses procedències que s’integra en el procés creatiu, que, lluny dels dictats o de les sentències que ens volen posar límits, s’expandeix i es multiplica amb les vibracions de la vida. Quan agafem un llibre, a mesura que avancem en la narració, en els diàlegs i en els silencis que es creen, la paraula també es transforma en imatges. Per això cada lectura i relectura ens porta cap a altres registres, com si l’escriptura fos un parèntesi obert que mai no es tanca o les diferents capes d’una pell que es transforma cap a una transparència infinita.
El MOT 2021 es planteja com a integració de totes les arts que viuen i conflueixen en els llibres per explorar qüestions sobre la condició narrativa, la representació com un collage que, des de cada fragment, ens situa en un món ple d’històries que ens connecten amb la multiplicitat. Tant els autors convidats com les escenes i els personatges que apareixen als seus llibres tenen com a eix de referència aquest crear interdisciplinari que s’integra en l’escriptura. Les paraules creixen i es transformen en una pluralitat de veus, sons, olors, colors, textures, emocions, sentiments i actituds que mai no s’allunyen de com ens afecten els diferents registres del temps. La clau podem trobar-la en el trànsit, en una migració contínua que representa la multiplicitat de veus personals i anònimes, reals i fictícies, viscudes i creades, en què experimentar la diversitat creativa.”