Carme Riera

Nascuda a Palma el 1948, és catedràtica de literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les seves nombroses obres destaquen Dins el darrer blau (1994), amb la qual obtingué  els premis Josep Pla, Crexells i la Lletra d’Or, a més del Premio Nacional de Narrativa, que, per primera vegada  s’atorgava a una obra en llengua catalana. Cap al cel obert (2000) obtingué el Premi de la Crítica de Serra d’Or i Nacional de Literatura, i la seva novel·la La meitat de l’ànima (2003) fou guardonada amb el Premi Sant Jordi.  El seu darrer llibre publicat, Les darreres paraules (2016), Premi BBVA Sant Joan, és una novel·la que reconstrueix la figura històrica de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i, a través d’ell i de la seva relació amb Mallorca, l’Europa del final de l’Imperi austríac. Pel que fa a la recerca literària,  les seves principals contribucions tenen a veure amb el  Segle d’ Or espanyol i la literatura contemporània. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 2002 i el 2012 a la Real Academia Española.