Conversa
Excavar el temps
Des de la seva primera novel·la, Els ventres de la terra (2000) –la primera de les tres que formen la trilogia De fems i de marbres (2003), amb L’arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002)–, Francesc Serés (Saidí, 1972) converteix en un gest narratiu propi una organització temporal que va del present cap al passat i que li permet excavar en les profunditats de la realitat sense renunciar, ben al contrari, a la poètica realista que el mateix autor defensa al pròleg de Contes russos (2009).
Aquest arrelament a la realitat és, precisament, el que Ramon Solsona, autor de Figures de calidoscopi (1989) i Les hores detingudes (1993), entre d’altres, assumeix com a pròpia en la seva darrera novel·la, Allò que va passar a Cardós (2016). D’excavar el temps a través del llenguatge en parlaran acompanyats de l’editor, crític i traductor Bernat Puigtobella (Terrassa, 1968).
Entrada lliure
