Quan ens traslladem al terreny de la literatura, tot es complica, probablement perquè (re)construir vides és l’essència mateixa de l’escriptura de tots els temps.
Margarida Casacuberta
Comissària Festival MOT 2016
Què tenen en comú Jo, Claudi de Robert Graves, La noia de la perla de Tracy Chevalier, Possessió d’A.S. Byatt, Dora Bruder de Patrick Modiano, Fortuny de Pere Gimferrer, Limónov d’Emmanuel Carrère, Els emigrats de W.G. Sebald, Tot un carácter d’Imma Monsó, La mort del pare de Karl Ove Knausgård, Res no s’oposa a la nit de Delphine de Vigan, La passió segons Renée Vivien de Maria-Mercè Marçal, Elsa Schneider de Sergi Belbel, El testament de Maria de Colm Tóibín, Frost/Nixon de Peter Morgan, Germaine Gargallo de Cristina Masanés, El impostor de Javier Cercas o Vidas escritas de Javier Marías?
Algunes d’aquestes obres són novel·les i algunes han esdevingut best-sellers indiscutibles; d’altres pertanyen a la narrativa més experimental, a mig camí entre l’assaig i la narració breu; d’altres són monòlegs teatrals aptes per a ser posats en escena, per convertir-se en guions cinematogràfics o per a ser llegits com a novel·les breus. Totes elles comparteixen, tanmateix, la reconstrucció d’una vida, la història de vida d’un personatge real, i que aquesta reconstrucció la fan a través dels mecanismes que ofereix la ficció.
En el terreny audiovisual, no és difícil trobar un nom per a definir aquest tipus d’obres: són els coneguts biopics. Quan ens traslladem al terreny de la literatura, tot es complica, probablement perquè (re)construir vides és l’essència mateixa de l’escriptura de tots els temps.
Explorar aquestes vides escrites amb els seus principals i més reconeguts creadors és l’objectiu de la tercera edició del MOT Festival de Literatura Girona-Olot 2016: Escriure Vides.
