VICENÇ VILLATORO

escriptor

Va néixer a Terrassa el 1957. És escriptor, periodista i director del CCCB des de l’any 2014. Com a periodista ha participat en diversos mitjans de premsa escrita, ràdio i televisió, i com a escriptor, tot i que la seva obra és essencialment narrativa, ha publicat títols de novel·la, assaig, poesia i narrativa breu, traduïts a diferents llengües. A la seva obra, hi apareix d’una manera creixent la preocupació per les relacions entre realitat, narrativitat i ficció. Així, algunes de les seves últimes novel·les –Moon river i, especialment, Un home que se’n va i El retorn dels Bassat, de pròxima publicació– hi és central la utilització de materials documentals i biogràfics reals, combinats amb estratègies narratives pròpies de la ficció.

El 1982 escriu Evangeli gris, novel·la amb què guanya el Premi Sant Jordi, i, el 1983, País d’Itàlia, distingida amb el Premi Sant Joan. El 1992 guanya el Premi Documenta per la seva obra Hotel Europa. L’any 1996 publica Memòria del traïdor i l’any 1997 La claror del juliol, novel·la amb què obté el Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga. El 2001 guanya el Premi Prudenci Bertrana amb La ciutat del fum, el 2004 el Premi Carlemany amb La derrota de l’àngel, i el 2010 el Premi Ramon Llull amb Tenim un nom.

L’any 2014 escriu Un home que se’n va, un relat sobre el seu propi avi, d’origen andalús, que parteix de preguntar-se per què les persones marxen del lloc on han nascut.

Participa a la conversa:

ESCRIURE PARES

© CCCB, Miquel Taverna, 2014

Pin It on Pinterest

Share This