© M.Albesa
Obertura del festival i presentació de l’edició Vides escrites, escriure vides
Hi intervenen:
Mita Casacuberta
Després de dedicar el MOT 2015 a la construcció literària de la ciutat, un dels grans temes de la literatura de tots els temps, era obligat abordar el tema que és a la mateixa base del sentit de la literatura: la construcció o reconstrucció de vides a través de l’escriptura.
Algú dirà: això és tota la literatura! I tindrà tota la raó, perquè el personatge, el caràcter –diguem-ne com vulguem– és un dels eixos centrals de qualsevol construcció literària: serà objecte de construcció a través de la imaginació o a través de la recuperació de materials provinents de l’experiència, de la memòria o de la recerca factual per part de l’escriptor; serà objecte de desconstrucció a partir del moment que les grans construccions ideològiques de la modernitat fan crisi i la literatura busca la manera de reflectir la inconsistència, la inestabilitat i la fragmentació de l’individu en un món en constant transformació i redefinició, començant pel jo poètic o pel jo narrador, és a dir pel caràcter que mira i que narra, tan fragmentat i tan inconsistent com allò narrat. Dir ESCRIURE VIDES, per tant, ens oferia una llibertat tan gran que, evidentment, hem volgut delimitar el terreny i portar-lo a l’estricta contemporaneïtat.
Perquè som en un moment en què sembla que hi ha una necessitat imperiosa d’ESCRIURE VIDES. Només cal veure la quantitat de literatura d’autoajuda –individual o col·lectiva– que hi ha darrere la construcció de determinades vides “exemplars” o, des d’un altre punt de vista, la proliferació d’obres que es corresponen, en literatura, a l’obsessió de la selfie; hi ha una literatura que intenta recuperar de l’oblit les vides petites, ja siguin personatges secundaris condemnats eternament a fer d’ombres de personatges perfectament establerts, canonitzats, ja siguin personatges anònims –amb vincles personals o no amb l’escriptor o escriptora–; hi ha també una escriptura que hi ha qui anomena “transversal” i que hi ha qui etiqueta amb el terme “faction”, una literatura a mig camí entre la ficció i la factualitat, és a dir, fonamentada en l’exploració d’uns fets, d’unes vides que han existit o que existeixen realment, d’unes traces que obliguen el narrador –que moltes vegades es confon amb el jo de l’escriptor– a emprendre una recerca, un viatge, una questa, que és al mateix temps interior i física i que esborra les fronteres entre la vida del jo i la vida dels altres. Siguin qui siguin aquests altres.
Explorar aquestes vides escrites amb els seus principals i més reconeguts escriptors i escriptores és l’objectiu de la tercera edició del MOT Festival de Literatura Girona-Olot 2016: ESCRIURE VIDES.
Entrada lliure
