Va néixer a Wexford, Irlanda, el 1945. És considerat un dels grans talents de la llengua anglesa, i també escriu –novel·la negra– sota el pseudònim de Benjamin Black. Va publicar el seu primer llibre el 1970, una recopilació de relats titulada Long Lankin, seguida d’una sèrie de novel·les, la primera d’elles Nightspawn. Després va publicar Birchwood (1973), l’anomenada Trilogia de les revolucions, integrada per Copérnico (1976), Kepler (1981) i La carta de Newton (1982); i prop d’una dotzena de novel·les més, entre les quals destaquen El libro de las pruebas (1989), finalista del Premi Booker, i El mar (2005), que finalment va guanyar aquest apreciat guardó.
És conegut per l’estil precís de la seva prosa. El seu ingeni i el seu humor negre mostren la influència de Nabokov. El 2006 apareix el primer llibre amb el pseudònim de Benjamin Black, El secreto de Christine, seguit d’altres quatre novel·les negres. Sobre el seu desdoblament com a escriptor, Banville ha dit: “L’art és una cosa estranya. Sota el barret de Banville puc escriure 200 paraules al dia. Un dia vaig decidir que podia convertir-me en un altre i sota aquest segon barret, en aquesta segona pell, puc anar a dinar després d’haver escrit un miler de paraules, potser 2.000, i gaudir d’això. És increïble descobrir com un altre pot viure la teva vida, utilitzar les teves mans i gaudir amb això. Escriure és una feina peculiar… Escriure és com respirar. Ho faig per necessitat. Per a la meva pròpia boca, i ara també per a la de Black”.
Entre altres guardons, ha guanyat el Premi Booker 2005 i el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 2014.
Participa a la conversa:
© Douglas Banville
