© Manuel Medir / © Albert Fortuny
CONVERSA
Escriure mares
Imma Monsó (Lleida, 1959) va escriure la seva mare en la novel·la Tot un caràcter (2001); Najat El Hachmi (Nador, 1979) ho ha fet a La filla estrangera (2015) i Stefanie Kremser (Düsseldorf, 1967) ha convertit El dia que vaig aprendre a volar (2016) en un viatge a la recerca d’una progenitora peculiar.
Des de diferents perspectives, des de diferents narratives, amb diferents graus de distanciament, totes tres escriptores han coincidit a convertir la mare en el centre de les seves novel·les en una tendència, indestriable dels mecanismes de la literatura del jo, que comparteixen altres literatures europees. Per què escriure mares? I per què el punt de vista és el de les filles?
