Va néixer a Barcelona el 1951. Poeta i traductor, si bé també ha treballat en molts altres gèneres com l’assaig, el periodisme, el drama i la narrativa.
Considerat com un dels renovadors de la poesia en català, la seva obra suma una actitud radicalment contemporània al conreu de formes clàssiques, una dualitat també present en el caràcter alhora popular i culte, realista i oníric. Ha publicat prop d’una trentena de poemaris, entre els quals destaquen els premiats No hi érem (Premi de la Crítica, 1993), Calç (Premi Carles Riba, 1996) o Plaça Raspall (Premi Joan Alcover, 1998), i també Uh (1997 i 2007), Canaris fosforescents (2001) o Que dormim? (2002).
Traductor de Conan Doyle, William Blake i Max Jacob, entre d’altres, ha promogut la publicació d’autors poc reivindicats, com Juli Vallmitjana, Francesc Pujols o Eduard Girbal i Jaume.
El 2005 va publicar l’assaig poeticonarratiu Verdaguer ara, i dos anys més tard Perles de Verdaguer, amb Agnès Prats. Ha col·laborat amb diverses produccions discogràfiques, entre les quals destaca La manera més salvatge, amb Pascal Comelade (2006).
L’any 2012 va rebre el Premi Nacional de Cultura de Literatura.
Participa a:
VER-MOT: ESCRIURE VERDAGUER
