Després d’estudiar la carrera de medicina, va servir a l’exèrcit portuguès durant la guerra d’Angola. La seva experiència vital durant aquest període va marcar el seu destí i la seva carrera posterior. Després del seu retorn a Lisboa i d’abandonar la professió de psiquiatra, Lobo Antunes es va dedicar a desenvolupar una carrera literària d’extraordinària brillantor i ambició. És considerat per molts crítics del món sencer com un dels escriptors vius més importants en qualsevol llengua, a més de ser un dels més ferms candidats a l’obtenció del premi Nobel de Literatura.
És autor d’una vasta obra narrativa en la que destaquen títols com Os cus de Judas (1979), Fado Alexandrino (1983), As naus (1988), O manual dos inquisidores (1996), Exortação aos crocodilos (1999), Boa tarde às coisas aquí em baixo (2003) i O arquipelago da insónia (2008). Entre els nombrosos premis rebuts figuren el Gran Premi de Novel·la de l’Associació Portuguesa d’ Escriptors, el Premi Rosalía de Castro del PEN Club Gallego, el Premi de Literatura Europea de l’estat austríac, el Premi Jerusalem o el Premi de la Unió Llatina d’Escriptors, entre d’altres.
Participa a la conversa:
© LM. Palomares
