Sovint s’ha dit que l’aparició de la metròpolis moderna va acompanyada de l’ascensió de la novel·la com a gènere.
Mita Casacuberta
Comissiària Festival MOT 2015
També s’ha dit que la novel·la no només representa o reflecteix la ciutat, sinó que la crea, la “informa” i, al mateix temps, informa la nostra experiència de les ciutats. Els exemples són múltiples i coneguts a bastament: Qui no ha anat a París buscant-li les traces de la ciutat dels Hugo, Dumas, Balzac, Murger, Zola, Proust, Hemingway, Fitzgerald, Cortázar, Duras, Perec o Modiano? Qui no ha intuït, a Venècia, la presència dels personatges de Georges Sand o de Thomas Mann enmig dels escenaris de les novel·les de Donna Leon?
Que no prefigura, Berlin Alexander Platz, d’Alfred Döblin, la complexa i conflictiva història de la ciutat durant el segle XX? I Bruges “la morta”? I Londres? I Nova York? I Praga? I Istambul? I Madrid? I Barcelona? I Figueres, Manlleu, Girona o Olot? I les ciutats invisibles, utòpiques o distòpiques?
Quina és la naturalesa de la relació entre novel·la i ciutat? Quina mena d’històries, arguments, trames, engendren les ciutats i per què? Què és, en realitat, una ciutat? Un lloc? Un agent-actor? Un llenguatge? Un mite? També sovint les ciutats són descrites com a organismes vius que “habiten” els seus creadors, els novel·listes, i que construeixen “geografies”, no només perquè són ficció, sinó perquè recreen el temps i l’espai d’acord amb les necessitats del relat i en estreta relació amb la perspectiva de l’autor sobre la realitat.
Aquestes i altres preguntes són a la base de la segona edició del MOT Festival de Literatura Girona-Olot 2015, dedicat a explorar les relacions entre literatura i ciutat a través de la novel·la i dels principals novel·listes contemporanis.
