Ivan Pintor

Ivan Pintor Iranzo és professor de Tendències del cinema contemporani, Cruïlles entre cinema, còmic, literatura i video-joc, Història del còmic i Evolució dels llenguatges visuals en el Grau i en el Màster Universitari en Estudis de Cinema i Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Ha impartit classes a la Universita degli Studi di Salerno, Elisava, l’ESRP de la UB i en universitats d’Argentina i Colòmbia. Guionista, realitzador i assagista. Escriu al suplement Cultura/s de La Vanguardia i en revistes especialitzades en cinema. Amb els seus escrits, ha participat en més d’una trentena de llibres, entre els quals: La Strada di Fellini (Liguori), Nagisha Oshima (Donostia Zinemaldia), Poéticas del gesto en el cine contemporáneo (Intermedio), Todas las cartas (CCCB), Le Cinéma de Julio Medem (Publications de la Sorbonne), Fatih Akin (Festival de Gijón), Universo Lynch (Festival de Sitges), Terence Davies (Festival de San Sebastián), Robert Rossen (Nosferatu Libros), Naomi Kawase (Filmoteca), Nuevo cine alemán i Vientos del Este (Festival de Gijón).

Ha dirigit el congrés Mutacions del gest (UPF, 2012), ha participat en la coordinació general de la Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani(MICEC) al llarg de totes les seves edicions i ha organitzat nombrosos cicles per a la Fundació "La Caixa", com ara Fellini, l'espectacle infinit, El laberint del somnis i El somni i la història: el mirall de les vinyetes. Ha impartit, a més, assignatures com: Gèneres cinematogràfics, Models de posada en escena, Història del cinema de Hollywood, Història del cinema europeu, Imatges del cinema contemporani i Anàlisi de la ficció televisiva a les facultats de Comunicació Audiovisual i Humanitats de la UPF, Anàlisi del Guió en l'IDEC i Anàlisi de la Ficció televisiva a la Universitat Jaume I de Castelló.

D'altra banda, treballa habitualment com a guionista i ha dirigit diverses produccions relacionades amb el còmic, el cinema i la poesia. Entre les seves produccions hi consta un llargmetratge sobre la figura del crític literari Harold Bloom i peces audiovisuals per a diversos museus, com per exemple la pel·lícula Rafael Patxot, ciència i mecenatge.