Els nous noms amplien l’elenc d’escriptors que conversaran aquest any sobre la relació entre la literatura i el passat.
El MOT 2017 tindrà lloc a Olot i Girona entre els dies 23 de març i 1 d’abril de 2017.
L’italià Valerio Massimo Manfredi, el basc Bernardo Atxaga i el gallec Manuel Rivas són tres de la quarantena d’escriptors que participaran en l’edició 2017 del MOT Festival de Literatura Olot Girona. La cita literària per antonomàsia de les comarques gironines tindrà lloc el 2017 entre el 23 de març i l’1 d’abril, i se centrarà en el binomi passat i literatura. Manfredi, Atxaga i Rivas se sumen a altres noms ja anunciats fa unes setmanes, com ara Leonardo Padura, Carme Riera, Santiago Posteguillo o Ramon Solsona.
Valerio Massimo Manfredi
Valerio Massimo Manfredi, nascut a Mòdena, Itàlia, el 1943, és arqueòleg especialitzat en el món clàssic. Ha impartit classes a universitats d’Itàlia i d’altres països. Ha conduït nombroses excavacions arqueològiques i ha publicat articles i assaigs acadèmics, a més de col·laborar en diaris i revistes. Ha escrit i dirigit documentals sobre el món antic per a les cadenes més importants de televisió. És autor de diverses novel·les, entre les quals es troba la trilogia d’Alexandre (1998), publicada a trenta-nou països; L’ultima legione (2002) que va ser una gran producció cinematogràfica als Estats Units l’any 2007; El tirano (2003); El imperio de los dragones (2004); El ejército perdido (2007); Los idus de marzo (2008); Noche de invierno (2011), i l’aventura èpica formada per Odiseo. El juramento (2013) i Odiseo. El retorno (2014). La seva obra ha estat reconeguda amb diversos guardons, com el premi científic Capo d’Orlando (2004), el premi Bancarella (2008) i el premi Ciutat de Cartagena de novel·la històrica (2009) .
Com en el cas de Santiago Posteguillo, un de altre dels autors del MOT 2017 que s’endinsa en el món clàssic, Manfredi permetrà abordar el fenomen de la recepció popular de la novel·la històrica entesa com a gènere que converteix aquestes obres en bestsellers.
Bernardo Atxaga
Bernardo Atxaga és el pseudònim de José Irazu Garmendia, nascut a Guipúscoa el 1951. Llicenciat en Ciències Econòmiques i en Filosofia i Lletres, és autor de poemes, teatre, contes, llibres per a nens i novel·les. El llibre Obabakoak (1988), guardonat amb el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles, ha estat traduït a vint llengües i va ser portat al cinema de la mà de Montxo Armendáriz el 2006. Aquell mateix any és nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca i el 2010 esdevé membre de Jakiunde, Acadèmia de les Ciències, les Arts i les Lletres.
Bernardo Atxaga no recorre al passat com a escenari de l’acció, sinó que en converteix el fantasma en el protagonista de la seva obra literària, des de Behi euskaldun baten memoriak (Memorias de una vaca) fins a la seva darrera novel·la, Días de Nevada, passant per la coneguda Obabakoak i, molt especialment, l’assaig Marques, sobre la memòria de les persones que han viscut una determinada època històrica i les marques que hi han deixat, posant un èmfasi especial sobre les persones que van patir els bombardeigs de Gernika. 
Manuel Rivas
Manuel Rivas, nascut a La Corunya el 1957, és escriptor i periodista. Com a periodista es va iniciar amb només quinze anys, fet que l’ha portat a treballar a diversos mitjans de comunicació gallecs i espanyols. Compromès amb el seu entorn en temes socials i ecològics, va crear la plataforma ciutadana Nunca Mais arran del desastre provocat pel Prestige. Escriu articles periodístics, poemes, teatre i narrativa. Algunes de les seves obres han estat adaptades al cinema amb gran èxit, com La lengua de las mariposas, relat inclòs a la novel·la Qué me quieres, amor? (1996). El 2012 publica As voces baixas, on relata la seva vivència familiar durant el franquisme. Ha estat guardonat amb diversos premis literaris i fins i tot va obtenir una nominació als premis Goya 2013 en la categoria de millor guió adaptat amb l’obra Todo es silencio.
Rivas és un bon exemple de la proliferació, durant aquests darrers anys, de novel·les relacionades amb la Guerra Civil espanyola, la immediata postguerra, la dictadura franquista i la Transició, a través d’obres que exploren el tema i el problema de la memòria històrica. En el cas de Manuel Rivas, ha abordat la temàtica a O lapis do carpinteiro o El último dia de Terranova, la “biografia” d’una llibreria.
El MOT, festival de literatura Girona-Olot, arriba el 2017 a la quarta edició. Aquest cop s’inspira en el lema “Escriure el passat”, i vol explorar els usos de la història en la literatura contemporània a través de múltiples punts de vista i de diversos gèneres literaris. Comissariat per la doctora en Filologia i professora de literatura contemporània a la Universitat de Girona Mita Casacuberta, el MOT portarà a Olot i Girona autors de primera línia de l’escena internacional, com ara Patrick Deville, Edward Rutherford o Leonardo Padura; estatal, amb Almudena Grandes o Santiago Posteguillo, i catalana, amb autors com ara Carme Riera, Ramon Solsona, Albert Sánchez Piñol, Gemma Ruiz o Enric Calpena. El 2017 el festival tindrà lloc del 23 al 25 de març a Olot (Sala La Carbonera del Teatre Principal d’Olot) i del 30 de març a l’1 d’abril a Girona (Biblioteca Carles Rahola).
El festival MOT és una iniciativa conjunta dels ajuntaments de Girona i Olot, i s’organitza amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona, i amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell.