El festival de literatura MOT 2027 reflexionarà sobre el concepte de família a través dels llibres, i ho farà sota el comissariat de David Guzman, periodista i divulgador cultural i literari des de fa més d’un quart de segle.
El primer capítol del MOT se celebrarà a Girona del 4 al 6 de març, i continuarà el pròxim cap de setmana a Olot, de l’11 al 13 de març.
La proposta d’enguany explorarà la manera i les eines amb què la literatura ha plasmat les relacions familiars. Més enllà de la realitat biològica, explica Guzman, el MOT abordarà la família com a construcció cultural, emocional i simbòlica, la família com a estructura de transmissió, les famílies no normatives, la família triada i les maternitats, paternitats i filiacions com a espais de tensió.
Aquest és un tema tan fèrtil que ha generat un vast llegat literari: dels grans relats fundacionals a la novel·la contemporània, de la poesia al còmic, del teatre al dietarisme, els vincles familiars han estat un terreny fascinant per pensar qüestions com la identitat, la memòria, l’herència cultural, els lligams i els conflictes que ens travessen. Per això, la programació del MOT serà variada, per acostar-se a les diferents escriptures que han representat i tematitzat la família des de temps passats fins al dia d’avui.
Segurament hi ha tantes narratives sobre la família com famílies al món. Per descobrir-les, visitaran el MOT autors i autores que han explorat els vincles familiars des de perspectives molt diverses. Antònia Carré-Pons, a La gran família (Club Editor), Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, segueix les trajectòries divergents de dues germanes unides per una herència de sang, memòria i expectatives que condiciona les seves vides. Roser Cabré-Verdiell, autora de Que morin els fills dels altres (Males Herbes), capgira la imatge de la família com a refugi i n’explora el revers més inquietant: els secrets, les pors i les violències que poden amagar-se rere la quotidianitat. També hi serà Ramon Solsona, que a El carrer de la xocolata reconstrueix, a partir dels records de la infantesa al barri de Gràcia, un món domèstic i veïnal en què la família esdevé el principal nucli de la memòria, mentre que a L’home de la maleta retrata amb ironia i tendresa els equilibris de la convivència entre pares i fills quan els papers familiars es transformen. Completen la llista de confirmacions Jordi Puntí i, de l’àmbit nacional, Eider Rodríguez, que a Materials de construcció (Periscopi) s’endinsa en la memòria familiar per explorar els lligams, les ferides, els silencis i les maneres d’estimar. La primera confirmació internacional és la de la italiana Veronica Raimo, autora de l’exitosa Res és veritat, en la qual desemmascara amb un humor i una ironia implacable les ficcions, les obsessions i les dinàmiques asfixiants de la seva pròpia saga familiar.
Qualsevol família és un relat, un entramat de narracions individuals que ajuden a explicar un col·lectiu. És per això que calen moltes veus per a definir, matisar i afegir capes a un concepte tan complex com el de família, “un embolcall semàntic tan gran que hi conviuen records i omissions, paraules dites i silencis heretats, afectes reals i alegries fingides”, tal com el descriu el comissari.
David Guzman és llicenciat en Periodisme i Teoria de la Literatura. A Catalunya Ràdio dirigeix i presenta el programa Ciutat Maragda, i prèviament també L’irradiador (iCat) i Viva l’Italia. En televisió ha conduït espais culturals com Rius de tinta, Terrícoles i Qwerty (betevé) i va ser subdirector de L’illa del tresor (Canal 33). En premsa ha col·laborat amb diaris com El Periódico, La Vanguardia i actualment el Quadern d’El País. És professor del màster en Edició de la UAB i del Postgrau de Prescripció Lectora de la UB.