Miquel de Palol

Nascut a Barcelona el 1953, és autor de poesia, novel·la i assaig. La seva obra ha estat àmpliament guardonada i traduïda al portuguès, el castellà, l’holandès, l’alemany, l’italià i el francès. Com a poeta, ha publicat, entre d’altres, els llibres de poemes Delta (1973), El porxo de les mirades (Premi Carles Riba i Crítica Serra d’Or, 1983), Indiferència (1986), El sol i la mort (1996), Nocturns (2002) i Aire amb cel de fons (2012). El 1989 va aparèixer la seva primera novel·la, El jardí dels set crepuscles, àmpliament guardonada. Les seves novel·les posteriors també han merescut nombrosos premis: Ígur Neblí (Premi Ciutat de Barcelona, 1994), El legislador (Premi Josep Pla, 1997), Un home vulgar (Premi Joanot Martorell, 2006), El testament d’Alcestis (Premi Nacional de Literatura, 2010) i Què! Estampes d’un dependent filòsof (2017). En el camp de l’assaig, ha publicat, entre d’altres, Jacint Verdaguer (2002), La poesia en el boudoir (Premi Crítica Serra d’Or d’assaig, 2003), Dos poetes (2006) i Meditacions des de Catalunya (2011).

Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i revistes com Serra d’Or, El Triangle, La Vanguardia, El País o El Mundo.